A l'inici de tot procés creatiu és estrany preguntar-se per si el producte final –l'obra d'art en alguns casos- tindrà una dimensió popular o una dimensió culta. Sembla, més aviat, que el creador, empès per una sensibilitat extrema, necessita expressar-se més enllà de la repercussió de la seva obra. Estem convençuts que, en el seu temps, la música de Mozart, per exemple, no plantejava cap mena de dualitat: més enllà de les habilitats tècniques, de la inspiració del geni de Salzburg i de la subjectivitat dels públics, la recepció de la seva música era absolutament homogènia. Fa més de dos-cents quaranta anys l'obra mozartiana pertanyia, com la de la resta dels seus col·legues compositors, a la música popular; avui, després d'un llarg procés d'identificació social i d'evolució harmònica, la mateixa música és considerada música culta. Probablement, la influència dels nous llenguatges del segle XX –sovint més capficats en el conjunt de tècniques que els hauria de possibilitar que no pas en l'efecte que causarien en el públic- ha generat un dels debats estètics moderns més estèrils: «música popular versus música culta». Aplicant un raonament estrictament lògic i objectiu és una perversitat que, avui, els oïdors fidels a la producció culta escoltin amb absoluta naturalitat Die Zauberflöte i, alhora, parlin de música popular en termes de segon ordre o d'objecte absolutament aliè a la producció artística. Estranya paradoxa que només té sentit quan el compositor se la creu; és a dir, quan recorre a un llenguatge musical senzill en tant que escriptor de música popular o quan recorre a un llenguatge musical complex en tant que escriptor de música culta. Afortunadament, però, aquesta associació no funciona. No sabem ni volem definir ambdues tipologies, però és obvi que en el conjunt de la música denominada popular hi ha moltes obres tècnicament complexes i que en el conjunt de la música denominada culta hi ha moltes obres tècnicament senzilles. Així, caldrà buscar una altra explicació que justifiqui aquest dualisme, si és que existeix. Nosaltres pensem que la bona música, tant si és popular com si és culta, garanteix un gaudi estètic al seu públic. Entenem que no convé renunciar a la qualitat i al rigor perquè, amb el temps, hom tendiria a pensar que la música popular té poc a veure amb el valor i mèrit artístics. És per aquest motiu que a Cant de taverna treballem per a integrar diversos elements, populars i cultes, en un mateix producte. Per dir-ho així, hem revisat l'havanera tot despullant-la i vestint-la al nostre gust. Confiem que també us agradi. A continuació podreu consultar la nostra fitxa artística, currículum i un espai de música en directe. Benvinguts a Cant de taverna!

©Cant de Taverna    - Nota legal -